Arnau Liesa

Tot i haver nascut a Vilanova i la Geltrú, em considero empordanès, ja que vaig arribar a aquesta fantàstica terra quan només tenia dos anys. Actualment, tinc la vida instal·lada a Figueres, la daliniana capital de l’Empordà. Tot això m’ha permès créixer envoltat de paisatges de fantasia i també de llibres de relats, que m’han despertat la passió per imaginar, escriure i crear. Aquesta passió l’he compaginada en paral·lel amb la meva trajectòria professional en els àmbits esportiu i educatiu.

De petit ja m’inventava històries. Les imaginava arreu on anava: quan visitava un lloc, un paisatge, un castell o una ciutat… no veia allò que era, sinó allò que la meva ment era capaç de transformar. Intentava donar forma als somnis i construïa mons imaginaris que m’acompanyaven molt més enllà de la realitat visible.

En la meva curta etapa com a jove universitari vaig començar Filosofia a la Universitat de Girona, mogut per l’interès d’entendre millor les persones i els seus actes. Després de dos cursos sencers, vaig acceptar que no era per a mi i em vaig enfocar en allò que realment m’apassionava des de petit: la història. I encara continuo cursant el grau en Història, Geografia i Història de l’Art a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una formació que em facilita molt la feina a l'hora d’escriure i que alimenta la meva fascinació pel passat.

Tot comença amb l’arribada del confinament per la Covid-19, quan, per excés de temps mort, vaig començar a posar per escrit allò que normalment només imaginava. Amb el temps, aquests apunts dispersos i relats curts van anar prenent forma i van crear un univers propi, amb personatges, religions, cultures i ciutats. Això va desembocar en un projecte massa ambiciós sense adonar-me’n: una saga de fantasia èpica, de la qual el primer volum, encara inacabat, ronda les 1.000 pàgines. Tot i que la saga està lluny d’estar finalitzada, forma part d’un projecte que em requereix una dedicació gairebé total i que veurà la llum quan senti que tinc el temps i la maduresa per culminar-lo com es mereix. O quan ens tornin a confinar a casa sense res a fer.

Com passa sovint, els dubtes em van arribar, i la pregunta de qui era jo per voler escriure em rondava sovint pel cap. Qui voldria llegir-me? I si tot plegat era una pèrdua de temps? És per això que el 2025 vaig decidir presentar-me als Jocs Florals Comte Guifré de Ripoll, després de veure una història d’Instagram, per posar a prova la meva vocació. Per sorpresa, vaig guanyar el Primer Premi, per davant de 133 obres, amb el relat «La passatgera ideal», una història crítica i satírica. Aquest reconeixement ha estat l’impuls definitiu per entendre que potser valia la pena tirar endavant i continuar intentant acabar alguna cosa.

Des d’aleshores, i deixant momentàniament aparcada la saga fantàstica, m’he centrat en la idea d’acabar una primera novel·la. Ara mateix tinc finalitzada, per fi, una història de venjança i aventures medievals ambientada en la guerra civil catalana del segle XV, que actualment es troba en fase de correcció i que espero que vegi la llum durant el 2026. Desitjo que aquest llibre serveixi per obrir camí a nous lectors i donar continuïtat a tot el que encara tinc per escriure.

Escric, senzillament, allò que m’agradaria llegir, i desitjo, amb honestedat, que també pugui ser allò que molts altres voldran llegir.