

Qui soc?
Soc Arnau Liesa i Márquez, nascut a Vilanova i la Geltrú, Catalunya, l'any 1995. Tot i haver-hi nascut, des dels tres anys que visc a l'Empordà, i és aquí on m’he format, he crescut i on sento que arreu em defineix. Actualment resideixo a Figueres. He crescut envoltat de mons de fantasia i llibres de relats, que em van despertar la passió per imaginar, escriure i crear. Aquesta passió l'he conreat en paral·lel a la meva trajectòria professional en l'àmbit esportiu.
De petit ja m’inventava històries. Les imaginava arreu on anava: quan visitava un lloc, un paisatge, un castell, una ciutat… no veia allò que era, sinó allò que la meva ment era capaç de transformar. Intentava donar forma als somnis i construïa mons imaginaris que m'acompanyaven molt més enllà de la realitat visible.
En la meva etapa de jove universitari vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Girona, mogut per l'interès d'entendre millor les persones i els seus actes. Després de dos cursos, vaig decidir enfocar-me en allò que realment m'apassionava: la història. Actualment estic cursant el grau d’Història, Geografia i Història de l’Art a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una formació que em nodreix com a escriptor i que alimenta la meva fascinació pel passat. És justament durant aquest període de redescobriment personal que, amb l’arribada del confinament per la Covid-19, vaig començar a escriure amb més intensitat.
El confinament em va regalar molt temps lliure, i vaig decidir posar per escrit tot aquest món interior. Amb el temps, aquells apunts dispersos i relats curts van anar prenent forma i creant un univers propi: amb personatges, religions, cultures, ciutats... Això va desembocar en un dels meus projectes més ambiciosos: una saga de fantasia èpica, de la qual el primer volum ja supera les 1.000 pàgines. Tot i que la saga està encara lluny d'estar acabada, forma part d'un projecte literari que requereix una dedicació gairebé total, i que veurà la llum quan senti que tinc el temps i la maduresa per culminar-lo com es mereix.
Com passa sovint, els dubtes em van arribar abans que les respostes: qui era jo per voler escriure? Qui voldria llegir-me? I si tot plegat era una pèrdua de temps? Per això, el 2025 vaig decidir presentar-me als Jocs Florals Comte Guifré de Ripoll, per posar a prova la meva vocació. Per sorpresa, vaig guanyar el Primer Premi amb el relat "La passatgera ideal", una història crítica i satírica d’entre 133 obres. Aquell reconeixement va ser l’impuls definitiu per entendre que potser valia la pena tirar endavant.
Des d’aleshores, i deixant momentàniament aparcada la saga, m’he centrat en altres projectes. He completat la meva primera novel·la, una història d’aventures medievals ambientada en la guerra civil catalana del segle XIV, que actualment es troba en fase de correcció i veurà la llum en breu. Espero que aquest llibre serveixi per obrir camí a nous lectors i donar continuïtat a tot el que encara tinc per escriure. Escric, senzillament, allò que m’agradaria llegir; i desitjo, amb honestedat, que també pugui ser allò que molts altres voldran llegir.

La Passatgera Ideal
Un narrador explica amb humor negre un vol entre Vancouver i Barcelona on li toca seure al costat de l’Alberta Muñoz, una dona gran que mor discretament poc després d’enlairar-se. Mentre la tripulació i alguns passatgers reaccionen amb incomoditat, indiferència o fins i tot aprofitant-se’n (com una influencer fent-se selfies o un comercial de funeràries intentant vendre serveis), es desplega una successió de situacions absurdes i burocràtiques per decidir què fer amb el cadàver.La família de l’Alberta, situada a primera classe, es mostra més preocupada per les molèsties i possibles compensacions que per la seva mort. Finalment, l’hostessa inicial, amb pragmatisme i empatia, embolica la difunta amb una manta i li deixa al narrador la responsabilitat de “vigilar-la” fins a l’aterratge. L’Alberta, en silenci i sense queixar-se, acaba sent, irònicament, la passatgera més tranquil·la i agradable del vol.